Món divers, entorn divers. No descobrim res de nou si diem que la diversitat és arreu.
No ens volem referir, únicament, a una diversitat física sinó també a la cultural, a la intel·lectual, a la de relació, a la del seny...
Diversitat. Una paraula amb un significat encantador si es basa en el respecte mutu i en el compliment d'unes normes socials establertes que garanteixin la convivència.
Què seria d'un món sense normes? Tothom (o la majoria) té clar què és allò "socialment acceptable". No podem demanar que el món es plegui als nostres desigs. No seria lògic. Caldria tants mons com persones i això no és possible.
Respectar l'altri és un dret i un deure, conceptes ambdós complementaris.
La meva llibertat acaba on comença la teva. La teva, on comença la meva.
Fugim dels malentesos, parlem amb claredat, fem-ho on toca i quan toca, no pretenguem sempre tenir la raó (els altres també creuen tenir-la). Siguem assertius i no creguem estar pel damunt de ningú, ans al contrari, posem-nos "al costat de", probablement anirem més lluny d'aquesta manera.
1 comentari:
Reflexió interessant i necessària, gràcies Cèsar!
Anna (mare Arnau i Martí)
Publica un comentari a l'entrada