- NO em donis tot el que et demani. De vegades només demano per veure fins a quant puc aconseguir.
- NO em cridis. Et respecto menys quan ho fas i m’ensenyes a cridar a mi també, i jo no vull fer-ho.
- NO em donis sempre ordres. Si en comptes d’ordres de vegades em demanessis les coses jo ho faria mes ràpid i més de gust.
- Acompleix les promeses, bones o dolentes. Si em promets un premi dóna-me’l, però també si és un càstig.
- NO em comparis amb ningú, especialment amb els meus germans. Si tu em fas lluir millor que els altres, algú patirà, i si em fas lluir pitjor que els altres, seré jo qui pateixi.
- Deixa’m valer-me per mi mateix/a. Si ho fas tot per mi, jo mai no podré aprendre.
- NO diguis mentides davant meu, ni em demanis que les digui per tu, encara que sigui per treure’t d’un problema. Em fas sentir malament i perdre la fe en el que em dius.
- Quan estiguis equivocat en alguna cosa admet-ho i creixerà l’opinió que tinc de tu i m’ensenyaràs a admetre les meves equivocacions també.
- Tracta’m amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb què tractes els teus amics, ja que pel fet que siguem família, això no vol dir que no puguem ser amics també.
- Intenta ser coherent amb el que dius i el que fas.
- Quan t’expliqui un problema meu NO em diguis: “No tinc temps per bajanades” o “Això no té cap importància”. Tracta de comprendre’m i ajudar-me.
- Estima’m i digues-m’ho. A mi m’agrada escoltar com ho dius, encara que tu no creguis necessari dir-m’ho.
En definitiva, parla amb mi, el diàleg entre nosaltres és el més important.
